QUÈ IMPLICA LA LECTURA FUNCIONAL DE TEXTOS?

Què implica una lectura funcional de textos? Desxifrem la manera més adequada de dur-ho a terme.

    “Per arribar a automatitzar el reconeixement de les paraules s’ha de llegir molt; i per llegir molt cal que la lectura sigui una activitat atractiva i que comporti la comprensió”

E. Sánchez en “Comprensió i redacció de textos”

La lectura és molt present en el nostre dia a dia al llarg de la nostra vida, estem envoltats de missatges en codi,  diaris, anuncis, whatssap...és fonamental doncs aduirirs, desenvolupar i potenciar uns sèrie d'habilitats lectores des de ben petits per arribar a comprendre aquests missatges.

És important tenir clar que les fases de la lectura i l'escriptura no tenen perquè ser paral·leles, és a dir, un nen pot trobar-se en una fase diferent segons si es tracta de llegir o d'escriure. I com a futurs mestres és important saber e quina fase es troba per saber quines ajudes necessita i per saber que podem demanar sense que suposi un esforç massa gran, desmotivant així als nsotres alumnes.

L'evolució de les nostres habilitats lectores es pot classificar en tres fases: la fase logogràfica, l’alfabètica i l’ortogràfica. Més que res, les etapes serveixen per poder regular en quin moment del seu aprenentatge es troba el nen, i així, guiar-lo i poder adaptar el nostre ensenyament a les seves necessitats.

-1a fase: Logogràfica: en aquesta fase els nens imiten l'acte de l'adult i comencen a llegir aquelles paraules que coneixen i han vist en el seu dia a dia. Els infants no saben identificar la grafia però imiten l’acte de llegir de l’adult. En aquesta fase comencen a fer hipòtesis, no reconeixen les lletres però saben identificar-les.

No descodifiquen, ni llegeixen les grafies, però poden fer un reconeixement global de paraules, reconeixen un text escrit.

-2a fase: Alfabètica: En aquesta fase llegir és comprendre, però no llegeixen al 100%. En aquesta fase els nens no comprenen quan estan fent l’exercici de descodificar. Els infants ja associen so i grafia, comencen a saber oralitzar i descodificar. Podem dir que és la fase de la descodificació, ja que llegeixen però no comprenen, bàsicament descodifiquen grafies.

En aquesta fase prenen consciència de les grafies, desxifren i oralitzen.

-3a fase: Ortogràfica: En aquesta fase la lectura torna a ser un reconeixement global de configuracions escrites. En aquesta fase els infants ja fan un reconeixement global, no només hi ha una lectura alfabètica, sinó que també hi ha una comprensió del que llegeixen.

El nen integra els dos processos descodificació i comprensió, en moltes ocasions hi ha una descodificació inconscient sobretot en paraules conegudes. Es fa una descodificació quan es fa una lectura d’una paraula en llengua estrangera o bé, amb paraules no freqüents com per exemple, les del món de la jurisprudència.

 Un lector pot apropar-se a la lectura de dues maneres diferents:

- de manera fonològica,  fa una descodificació del text, desxifra, inverteix tot els seus esforços en sonoritzar i s'oblida de la comprensió.

- de manera global o lèxica, no fa una descodificació del text, sinó que desxifra les paraules desconegudes de manera global i davant un problema s'ajuda del context. Aquesta habilitat per reconèixer el significat de les paraules pel seu context és fonamental treballar-lo amb els nens petits, ja que d’aquesta manera, mentre aprenen a llegir, també aprenen a interpretar textos i fer hipòtesis. O sigui que si només donem als nens llistes de síl·labes, lletres i paraules soltes, això els hi dificultarà la lectura. Els hem d’ensenyar a llegir amb textos reals.

Si la lectura es fa a partir de la descodificació i no pas de la comprensió global del text, fem que la lectura sigui una cosa feixuga i, sovint, poc atractiva pels infants, afegint tot això a l'esforç que per a ells suposa llegir. És per això, que com a futurs docents, hem de saber escollir bons llibres i textos, motivar als alumnes a endinsar-se al món de la lectura, llibres que els motivin i interessin, textos reals, diaris, receptes... Acompanyant als nostres alumnes per tal de que comprenguin allò que llegeixen.

Possibles estratègies que com a futurs mestres caldria tenir en compte serien: dialogar sobre el text, fer-los adonar que hi ha elements que fan prediccions del que es llegirà (títol, imatges...), cerca de recursos per comprendre vocabulari (diccionari, rellegint, classificant per categories...), etc.

És important treballar a l’escola diferents tipus de topografies, durant l'etapa d'infantil a l'escola s'utilitza la lletra de pal, és més fàcil de fer i a l'hora de llegir és molt més visual. A CI s'introdueix la lletra lligada, una convenció escolar que serveix per fer bé la segmentació de les paraules. És per això, que no només hem d'introduir la lletra lligada, que és útil pel fer el pas de lletra de pal a un altra tipus de lletra, sinó que també s'ha de treballar amb lletra d'impremta, o altres tipografies.

UNA BONA INTERVENCIÓ. FASES D'APRENENTATGE DE L'ESCRIPTURA

Com a futurs mestres és important saber en quina fase està cada infant, i no pas per etiquetar-lo, sinó per facilitar una intervenció ajustada a les necessitats de cada infant.

Lectura i escriptura demanen processos cognitius diferents, tot i està molt relacionades.

És molt complex dotar de sons a les lletres, la immersió fa molt, parlar, expressar-se, escriure sense saber... adquirir aquest sistema gràfic és molt complex.

 Fases d’aprenentatge ( desenvolupament evolutiu):

(no mètodes per a ensenyar a escriure, sino per quines fases passen els nens per adquirir aquests hàbits)

El nen inicia aquest aprenentatge des del moment que comença a interaccionar amb el món ple de codis, i ja comencen a adquirir estratègies de lectura i escriptura, quan comencen a fer sons a mode de resposta ja comencen a comunicar-se.

Primera fase, escriptures indiferenciades.

Ells escriuen, no relacionen so amb grafia però ells estan escrivint, imiten als adults i distingeixen entre escriure i dibuixar. Ja tenen consciència de que estan escrivint.

Escriptura serveix per designar.

Imiten i intenten reproduir l’acte d’escriptura, però els símbols que fan no segueixen cap convenció. Fan produccions gràfiques del tipus rodonetes, palets, ganxos i altres formes no icòniques.

Fan connexions i hipòtesis, per exemple, la paraula que sona més llarga, té més palets o rodones.

Segona fase escriptures diferenciades

Ja representen grafies convencionals. Comencen a saber representar grafies però no relacionen amb so. Incorporen les propietats formals de l’escriptura però no tenen valor fònic.

Comencen a percebre la linealitat, la separació i unió de paraules.

Fan hipòtesis de varietat externa e interna, el que fan és donar varietat a la paraula perquè saben que no poden haver per exemple 5 P, si no que combinen grafies, també són conscients de que 2 paraules diferents han de tenir grafies diferents. També saben que ha d'haver una quantitat mínima de caracters.

Fase tercera, escriptures sil·làbiques

Els nens abans de relacionar fonema amb grafia, representen paraules amb tantes lletres com síl·labes. Descobriment de relació entre escriptura i pauta sonora.

Dins d’aquesta fase està la quantitativa i la qualitativa, en la primera els nens per cada part que reconeixen a nivell oral li fan correspondre una grafia, a la qualitativa normalment posen les vocals, la part mes forta de la sil·laba, saben si no hi ha vocal no hi ha síl·laba.

Una grafia per síl·laba.

La ortografia no la tenim present.

Quarta fase, escriptures sil·làbic alfabètiques

Fase entremig, es reconeix perquè hi ha síl·labes en que ja posen mes d’una grafia, desglossen més els sons que la fase anterior. Dona la sensació a vegades de que s'hagin deixat lletres.

Aqui difícil parlar d’ortografia, potser puntualment.

Cinquena fase, escriptures alfabètiques

Correspondència so/grafia. Pot presentar problemes amb aquelles sil·labes que no rpesenten la estructura bàsica de consonant i vocal, és a dir, les síla·labes travades, les inverses i les complexes. Fins que s'arriba a generalitzar la relació entre fonema i grafia.

Escriuen tal com sona, ortografia natural ( per exemple, "k" en comptes de "ca")

Hi ha nens que incorporen ortografia arbitrària.

Podria no segmentar paraules i estar a aquesta fase.

Entre els 3 i 7 anys adquireixen el codi i no afecta el fet de que durant uns anys estigui molt a la sil·làbica. 

ALFABETITZACIÓ, ARA I ABANS

Per viure autònomament en la nostra societat no solament hem de saber llegir i escriure, sinó que hem de ser lectors i escriptors.

 Actualment només uns poc arriben al domini de la lectura i l’escriptura. És cert que l’entorn és clau pel desenvolupament de les habilitats lingüístiques, que els nens i nenes no arriben igual a primària però és a l’escola on hem d’igualar aquestes diferències.

Com a mestres crec que és molt important reflexionar vers el concepte d’alfabetisme, nosaltres haurem d’alfabetitzar als nostres futures alumnes, és un dels objectius de l’escola, però per arribar a assolir-ho és necessari saber què vol dir i què comporta sinó, cap a on anem?

Què és l’alfabetització? És important saber el que entén la gent per alfabetització i el que realment contempla aquest concepte perquè en moltes ocasions es fa ús d’ell sense saber realment del que estem parlant. A més sempre ha estat molt lligat a l’escola.

Originalment l’escola alfabetitzava a la població i encara ara ho fa, el que hem de saber és que el concepte d’alfabetització no és el mateix el d’ara que el d’abans, perquè els temps han canviat i amb ells l’escola.

La paraula alfabetització es definia com l’ensenyament de llegir i escriure als analfabets, aquells que no sabien llegir, no tenien les disciplines elementals. Però actualment, l’alfabetització dels infants no es basa només en aprendre a llegir i a escriure, sinó que va més enllà, comporta actuar de manera competent en la societat actual, ser ciutadans crítics preparats per comprendre i per actuar, per comunicar, per expressar-se de manera oral i escrita. Però tot no és tan blanc i negre, existeix l’illetrisme, un analfabetisme funcional, persones que coneixen el codi, saben llegir i escriure, però presenten problemes a la vida quotidiana.

Des de cicle inicial l’escola ha d’alfabetitzar i ha d’aconseguir que tothom arribi a ser alfabet però tot i així no s’aconsegueix. Un ensenyament basat en la repetició del codi no farà ciutadans crítics que dominin la lectoescriptura, en canvi un ensenyament basat en el significat i els usos socials de la lectura i l’escriptura farà ciutadans crítics amb un domini. I això s’aconsegueix fent de l’aula, del centre escolar, un espai ric en lectura i escriptura. Generalment l’escola ensenya una tècnica, quan aquests dos processos van més enllà, primer és l’ambient i després la tècnica.

Contínuament estem en contacte amb la lectura i escriptura. Cada gènere textual té unes característiques diferents i quan parlem de llegir i escriure ens hem de fixar en el gènere discursiu que estem tractant. Hem de tenir present els diversos usos i gèneres que tenim:

·         Ús pràctic, resoldre qüestions de la vida quotidiana, instrument per poder viure autònomament ( horaris de trens, prospectes...)

·    Ús científic, accedir a la informació i a formes superiors de pensament. Per fixar, processar, conceptualitzar... informació.

·         Ús literari, apreciar el valor estètic, per expressar sentiments, crear mons imaginaris, apreciar la particularitat dels gèneres literaris

Cada gènere té les seves particularitats i les seves estratègies. I l'escola els ha d'ensenyar tots 3. A partir de tots tres s'apren gaudint, participant en el desenvolupament global de la persona.

No volem més educació!

Volia obrir aquest blog amb un gran vídeo per reflexionar sobre el paper de l'escola a la nostra societat. L'escola no ha de suposar un mur, nosaltres com a mestres hem de destruir qualsevol mur que apareixi perquè tots els nostres alumnes arribin a desenvolupar-se de manera integral.