EL CURRÍCULUM

El currículum parla de tota la primària, a cicle inicial és molt específic, estem a un sistema d’immersió lingüística.

El nostre currículum es una mica limitat però podem usar-lo com a marc.

Idees claus:

- Les llengües, totes les llengües i en totes les seves dimensions, s’aprenen en l’ús social i que les necessitats pragmàtiques de comunicació són les que van orientant i afavorint l’assentament del codi.

-No es pot garantir l’aprenentatge ni amb l’ensenyament directe i explícit de les formes i normes, ni quan es fa component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni si s’aïlla cada llengua que s’aprèn.

-Ensenyament integrat de les llengües, que coordini els continguts que s’aprenen i les metodologies en les diferents situacions d’aula, a fi que les nenes i els nens avancin cap a l’assoliment d’una competència plurilingüe i intercultural.

- Recursos TIC: fent que el procés de lectura i escriptura esdevingui més col·laboratiu, interactiu i social.

-Avaluació: concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i utoregula) els processos d’aprenentatge i ús de la llengua, a fi de potenciar el  desenvolupament de la competència plurilingüe i l’assoliment de l’autonomia de l’aprenentatge. En aquesta visió, l’avaluació forma part indestriable de l’estructura de les tasques de l’ensenyament i aprenentatge de llengües.

(Potser aniria bé canviar avaluació per anàlisi).

-Treballar els continguts escolars de manera més transversal i menys parcel·lada, que contemplin l’heterogeneïtat real de les aules

-Negociació permanent del que es fa i es diu a l’aula. L’activitat dialògica, la conversa entre les nenes i els nens i entre l’alumnat i el professorat ha d’impregnar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Potenciar espais de comunicació suficientment variats per a fer possible la seva adequació a tots els estils i característiques d’aprenentatge, afavoreixi que cada alumne i alumna arribi a ser cada vegada més autònom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament. Organitzar el centre educatiu com un espai comunicat

-En els valors i actituds respecte de la llengua. Introduir l’obertura i sensibilitat envers la diversitat lingüística i cultural.

Currículum dividit en dimensions, comunicativa ( dividida en diferents habilitats, parlar i conversar, escoltar i comprendre, llegir i comprendre, escriure, coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge), literària, i plurilingüe i intercultural.

METODOLOGIES DE TREBALL A L'AULA

Al llibre de la Montserrat es presenten moltes maneres d'apropar-nos a la lectura i a l'escriptura a través  d'activitats diverses i dinàmiques, i sobretot motivadores pels nens i nenes ja que pareteixen de situacions reals.

Alguns exemples serien:

 - Llegir textos en veu alta, per tal d’incorporar hàbits de lectura i familiaritzar-los amb la mateixa. A més, és important fer reflexionar als infants sobre el procés d’escriptura i que activem la consciència metalingüística, per saber pensar sobre la llengua. Parlar sobre el que s’escriu, fa que l’alumne faci una revisió la qual li permet adonar-se dels errors i alhora incorporar hàbits. A través d’aquesta reflexió s’activa la consciència metalingüística dels alumnes (saber pensar sobre la llengua, desenvolupar la capacitat de raonar, justificar, entre d’altres aspectes).

 - Els cartells, La tria dels cartells com a material per ensenyar a llegir no ha estat casual, sinó que es tracta d’una tria molt encertada per treballar la lectura a primer de primària, ja que té poc text. Se’ns dubte, es tracta d’una activitat funcional, donat que el cartell té una implicació personal, és a dir, hi ha uns objectius de lectura. Els nens estan llegint el cartell perquè volen obtenir una informació que els permetrà realitzar una activitat. Amb aquest tipus d’activitat els alumnes van consolidant la lectura, i alhora els permet interpretar paraules noves, conèixer l’estructura d’un format de text, incentivar la inquietud per aprendre coses, etc.

 En tot això el paper de la mestra és clau, i no com a font de coneixement sinó com a motivadora i generadora de diàlegs i reflexions. És fonamental que el docent tingui present els coneixement previs del discent i adaptar-los al seu procés i necessitats. Les activitats proposades a l’aula han de ser dinàmiques i han d’estar contextualitzades i, alhora han d’estar estructurades. El docent ha de fer una planificació de l’activitat, tenint present els objectius que es pretenen assolir i les estratègies metodològiques que es portaran a terme.

NO ÉS UN CAMÍ LINEAL I ADDITIU

Sota la concepció constructivista l'ensenyament de la lectura i l'escriptura no és unidireccional, és a dir, un camí lineal i additiu on el mestre o la mestra ensenya, sinó que és un conjunt de reorganitzacions de coneixements.Reorganitzacions que s'han de donar en situacions d'ús real de l'escriptura i la lectura, permetent una aproximació amb sentit a l'objectiu de l'aprenenent.

COM PLANTEJEM L'ESCRIPTURA A L'AULA?

Escriure és un procés en el qual es produeix un text escrit significatiu. També tindrem en compte altres aspectes.

Per exemple, fem aquests dos textos:

Breu resum de la classe

Breu paràgraf de les reflexions que en traiem del que hem fet a la primera part de la classe.

Hi ha diferencia entre el primer text i el segon, he fet us de diferents habilitats. En un resum s’ha de recollir allò més essencial del que s’ha tractat a classe, una selecció des d’allò més rellevant, i en el segon text també s’havia de recuperar però també calia reflexionar, un altre tipus d’activitat cognitiva.

Això fa evident que escriure compren moltes coses, depèn del destinatari, del gènere discursiu...

Escriptura per dir el coneixement i escriptura per transmetre el coneixement,  la primera, el cas del resum, com a escriptors no aportem coneixement sinó recollim, triar, endreçar...., es basa en conèixer el codi...

Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. No és reproduir lletres, tampoc no es transmetre la parla, inclou per una banda propietats formals ( caràcters, convencions grafiqus, ortografia) i les propietats instrumentals ( objectius, situació comunicativa....)

Atendre aquests dos aspectes des del inici ajuda als nens a aprendre a escriure, de la mateixa manera atendre des del inici la descodificació més comprensió i interpretació ajuda a escriure de manera més ràpida.

Escriure un procés, que inclou no només redactar/ textualitzar (construcció trama textual), sino planificar prèviament ( idees, organitzacions, formular objectius...) i revisió, al final o durant ( llegir i refer), aquestes 3 fases s’han d’incorporar al coneixement de la lectura, i no són lineals.

Si perdem la situació de comunicació és molt més difícil escriure, la copia no és escriure. Situació comunicactiva, destinatari, emissor i finalitat.

Si estem d’acord que escriure és produir un text amb sentit  perquè es dedica tant i tant temps a les aules a identificar lletres, fer exercicis de cal·ligrafia, de còpia i de dictat?

COM ES PLANTEJA LA LECTURA A L'AULA?

Llegir no és només descodificar és comprendre un text escrit. Un nen pot saber descodificar molt bé però no comprendre allò que llegeix. I d'aquí la importància de potenciar l'hàbit lector perquè els alumnes esdevinguin bons lectors i, sobretot, lectors crítics. Tot i saber això, molts “professionals” de l’educació proposen activitats més relacionades amb la descodificació que amb la comprensió.

Com es planteja la comprensió lectora a l’aula?

Per poder respondre a aquesta pregunta hem de saber que:

Llegir és un procés actiu, s’ha de construir el significat del text interactuant amb ell, cada lector tindrà un significat en funció dels coneixements previs i objectius als que s’enfronta. Llegir és aconseguir un objectiu, llegim per algun motiu i aquest guia la nostra lectura, i determina les estratègies que posem en marxa i el control de la comprensió, ens adonem d’aquest control quan apareix algun obstacle a la lectura, La interpretació que fem dels textos que llegim depèn de l’objectiu. Llegir és un procés d’interacció, entre qui llegeix i el text, el lector ha de fer-se seu el text, transformant els seus coneixements previs, parlem d’informació visual ( text)  i no visual ( lector). Per últim llegir és implicar-se en un procés de predicció i interferència contínua, els coneixements propis, els nostres interessos i propòsits crearan una idea en nosaltres, hipòtesi, que refusarem i verificarem llegint i crearem noves hipòtesis.

Tot i saber això, encara la tipologia de preguntes més habitual i que més abunda als llibres de text són les preguntes lineals sense la necessitat que el nen comprengui allò que ha llegit. És a dir, sense haver de reflexionar sobre allò llegit el nen pot respondre les qüestions perquè aquestes apareixen al text i, per tant, només cal que es preocupi per buscar-les al text i respondre-les. Aquest tipus de preguntes no ajuden a la comprensió lectora ni tampoc ens permeten interpretar missatges i, per tant, la lectura no té cap sentit.

Hem de plantejar preguntes que busquin una visió global, on llegir no és només un procés cognitiu de descodificar paraula per paraula, sinó més entendre tot el que inclou aquesta acció i on hem de tenir cura del context, la motivació i la relació que es crea entre lector i text. Els lectors creem una relació totalment personal amb el que llegim i això afectarà la nostra visió pròpia d'un mateix text, on òbviament, influirà el nostre bagatge cultural o les nostres creences, el nostre coneixement del món. Darrera un missatge sempre s'hi amaga una ideologia i cal que el nen sigui capaç d'inferir en allò que l'autor vol transmetre.

LLEGIR I ESCRIURE, PROCESSOS RELACIONATS I COMPLEXOS

Cal tenir present que llegir i escriure són dos processos relacionats però diferents, que requereixen processos cognitius diferents. El rol de lector i escriptor és diferent. Són processos diferents interrelacionats, ja que fan referència a un mateix fet que és objecte de coneixement: el text escrit. 

Una concepció molt diferent a la de fa anys, on primer era llegir i després escriure.

QUÈ IMPLICA LA LECTURA FUNCIONAL DE TEXTOS?

Què implica una lectura funcional de textos? Desxifrem la manera més adequada de dur-ho a terme.

    “Per arribar a automatitzar el reconeixement de les paraules s’ha de llegir molt; i per llegir molt cal que la lectura sigui una activitat atractiva i que comporti la comprensió”

E. Sánchez en “Comprensió i redacció de textos”

La lectura és molt present en el nostre dia a dia al llarg de la nostra vida, estem envoltats de missatges en codi,  diaris, anuncis, whatssap...és fonamental doncs aduirirs, desenvolupar i potenciar uns sèrie d'habilitats lectores des de ben petits per arribar a comprendre aquests missatges.

És important tenir clar que les fases de la lectura i l'escriptura no tenen perquè ser paral·leles, és a dir, un nen pot trobar-se en una fase diferent segons si es tracta de llegir o d'escriure. I com a futurs mestres és important saber e quina fase es troba per saber quines ajudes necessita i per saber que podem demanar sense que suposi un esforç massa gran, desmotivant així als nsotres alumnes.

L'evolució de les nostres habilitats lectores es pot classificar en tres fases: la fase logogràfica, l’alfabètica i l’ortogràfica. Més que res, les etapes serveixen per poder regular en quin moment del seu aprenentatge es troba el nen, i així, guiar-lo i poder adaptar el nostre ensenyament a les seves necessitats.

-1a fase: Logogràfica: en aquesta fase els nens imiten l'acte de l'adult i comencen a llegir aquelles paraules que coneixen i han vist en el seu dia a dia. Els infants no saben identificar la grafia però imiten l’acte de llegir de l’adult. En aquesta fase comencen a fer hipòtesis, no reconeixen les lletres però saben identificar-les.

No descodifiquen, ni llegeixen les grafies, però poden fer un reconeixement global de paraules, reconeixen un text escrit.

-2a fase: Alfabètica: En aquesta fase llegir és comprendre, però no llegeixen al 100%. En aquesta fase els nens no comprenen quan estan fent l’exercici de descodificar. Els infants ja associen so i grafia, comencen a saber oralitzar i descodificar. Podem dir que és la fase de la descodificació, ja que llegeixen però no comprenen, bàsicament descodifiquen grafies.

En aquesta fase prenen consciència de les grafies, desxifren i oralitzen.

-3a fase: Ortogràfica: En aquesta fase la lectura torna a ser un reconeixement global de configuracions escrites. En aquesta fase els infants ja fan un reconeixement global, no només hi ha una lectura alfabètica, sinó que també hi ha una comprensió del que llegeixen.

El nen integra els dos processos descodificació i comprensió, en moltes ocasions hi ha una descodificació inconscient sobretot en paraules conegudes. Es fa una descodificació quan es fa una lectura d’una paraula en llengua estrangera o bé, amb paraules no freqüents com per exemple, les del món de la jurisprudència.

 Un lector pot apropar-se a la lectura de dues maneres diferents:

- de manera fonològica,  fa una descodificació del text, desxifra, inverteix tot els seus esforços en sonoritzar i s'oblida de la comprensió.

- de manera global o lèxica, no fa una descodificació del text, sinó que desxifra les paraules desconegudes de manera global i davant un problema s'ajuda del context. Aquesta habilitat per reconèixer el significat de les paraules pel seu context és fonamental treballar-lo amb els nens petits, ja que d’aquesta manera, mentre aprenen a llegir, també aprenen a interpretar textos i fer hipòtesis. O sigui que si només donem als nens llistes de síl·labes, lletres i paraules soltes, això els hi dificultarà la lectura. Els hem d’ensenyar a llegir amb textos reals.

Si la lectura es fa a partir de la descodificació i no pas de la comprensió global del text, fem que la lectura sigui una cosa feixuga i, sovint, poc atractiva pels infants, afegint tot això a l'esforç que per a ells suposa llegir. És per això, que com a futurs docents, hem de saber escollir bons llibres i textos, motivar als alumnes a endinsar-se al món de la lectura, llibres que els motivin i interessin, textos reals, diaris, receptes... Acompanyant als nostres alumnes per tal de que comprenguin allò que llegeixen.

Possibles estratègies que com a futurs mestres caldria tenir en compte serien: dialogar sobre el text, fer-los adonar que hi ha elements que fan prediccions del que es llegirà (títol, imatges...), cerca de recursos per comprendre vocabulari (diccionari, rellegint, classificant per categories...), etc.

És important treballar a l’escola diferents tipus de topografies, durant l'etapa d'infantil a l'escola s'utilitza la lletra de pal, és més fàcil de fer i a l'hora de llegir és molt més visual. A CI s'introdueix la lletra lligada, una convenció escolar que serveix per fer bé la segmentació de les paraules. És per això, que no només hem d'introduir la lletra lligada, que és útil pel fer el pas de lletra de pal a un altra tipus de lletra, sinó que també s'ha de treballar amb lletra d'impremta, o altres tipografies.