METODOLOGIES DE TREBALL A L'AULA

Al llibre de la Montserrat es presenten moltes maneres d'apropar-nos a la lectura i a l'escriptura a través  d'activitats diverses i dinàmiques, i sobretot motivadores pels nens i nenes ja que pareteixen de situacions reals.

Alguns exemples serien:

 - Llegir textos en veu alta, per tal d’incorporar hàbits de lectura i familiaritzar-los amb la mateixa. A més, és important fer reflexionar als infants sobre el procés d’escriptura i que activem la consciència metalingüística, per saber pensar sobre la llengua. Parlar sobre el que s’escriu, fa que l’alumne faci una revisió la qual li permet adonar-se dels errors i alhora incorporar hàbits. A través d’aquesta reflexió s’activa la consciència metalingüística dels alumnes (saber pensar sobre la llengua, desenvolupar la capacitat de raonar, justificar, entre d’altres aspectes).

 - Els cartells, La tria dels cartells com a material per ensenyar a llegir no ha estat casual, sinó que es tracta d’una tria molt encertada per treballar la lectura a primer de primària, ja que té poc text. Se’ns dubte, es tracta d’una activitat funcional, donat que el cartell té una implicació personal, és a dir, hi ha uns objectius de lectura. Els nens estan llegint el cartell perquè volen obtenir una informació que els permetrà realitzar una activitat. Amb aquest tipus d’activitat els alumnes van consolidant la lectura, i alhora els permet interpretar paraules noves, conèixer l’estructura d’un format de text, incentivar la inquietud per aprendre coses, etc.

 En tot això el paper de la mestra és clau, i no com a font de coneixement sinó com a motivadora i generadora de diàlegs i reflexions. És fonamental que el docent tingui present els coneixement previs del discent i adaptar-los al seu procés i necessitats. Les activitats proposades a l’aula han de ser dinàmiques i han d’estar contextualitzades i, alhora han d’estar estructurades. El docent ha de fer una planificació de l’activitat, tenint present els objectius que es pretenen assolir i les estratègies metodològiques que es portaran a terme.

NO ÉS UN CAMÍ LINEAL I ADDITIU

Sota la concepció constructivista l'ensenyament de la lectura i l'escriptura no és unidireccional, és a dir, un camí lineal i additiu on el mestre o la mestra ensenya, sinó que és un conjunt de reorganitzacions de coneixements.Reorganitzacions que s'han de donar en situacions d'ús real de l'escriptura i la lectura, permetent una aproximació amb sentit a l'objectiu de l'aprenenent.

COM PLANTEJEM L'ESCRIPTURA A L'AULA?

Escriure és un procés en el qual es produeix un text escrit significatiu. També tindrem en compte altres aspectes.

Per exemple, fem aquests dos textos:

Breu resum de la classe

Breu paràgraf de les reflexions que en traiem del que hem fet a la primera part de la classe.

Hi ha diferencia entre el primer text i el segon, he fet us de diferents habilitats. En un resum s’ha de recollir allò més essencial del que s’ha tractat a classe, una selecció des d’allò més rellevant, i en el segon text també s’havia de recuperar però també calia reflexionar, un altre tipus d’activitat cognitiva.

Això fa evident que escriure compren moltes coses, depèn del destinatari, del gènere discursiu...

Escriptura per dir el coneixement i escriptura per transmetre el coneixement,  la primera, el cas del resum, com a escriptors no aportem coneixement sinó recollim, triar, endreçar...., es basa en conèixer el codi...

Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. No és reproduir lletres, tampoc no es transmetre la parla, inclou per una banda propietats formals ( caràcters, convencions grafiqus, ortografia) i les propietats instrumentals ( objectius, situació comunicativa....)

Atendre aquests dos aspectes des del inici ajuda als nens a aprendre a escriure, de la mateixa manera atendre des del inici la descodificació més comprensió i interpretació ajuda a escriure de manera més ràpida.

Escriure un procés, que inclou no només redactar/ textualitzar (construcció trama textual), sino planificar prèviament ( idees, organitzacions, formular objectius...) i revisió, al final o durant ( llegir i refer), aquestes 3 fases s’han d’incorporar al coneixement de la lectura, i no són lineals.

Si perdem la situació de comunicació és molt més difícil escriure, la copia no és escriure. Situació comunicactiva, destinatari, emissor i finalitat.

Si estem d’acord que escriure és produir un text amb sentit  perquè es dedica tant i tant temps a les aules a identificar lletres, fer exercicis de cal·ligrafia, de còpia i de dictat?

COM ES PLANTEJA LA LECTURA A L'AULA?

Llegir no és només descodificar és comprendre un text escrit. Un nen pot saber descodificar molt bé però no comprendre allò que llegeix. I d'aquí la importància de potenciar l'hàbit lector perquè els alumnes esdevinguin bons lectors i, sobretot, lectors crítics. Tot i saber això, molts “professionals” de l’educació proposen activitats més relacionades amb la descodificació que amb la comprensió.

Com es planteja la comprensió lectora a l’aula?

Per poder respondre a aquesta pregunta hem de saber que:

Llegir és un procés actiu, s’ha de construir el significat del text interactuant amb ell, cada lector tindrà un significat en funció dels coneixements previs i objectius als que s’enfronta. Llegir és aconseguir un objectiu, llegim per algun motiu i aquest guia la nostra lectura, i determina les estratègies que posem en marxa i el control de la comprensió, ens adonem d’aquest control quan apareix algun obstacle a la lectura, La interpretació que fem dels textos que llegim depèn de l’objectiu. Llegir és un procés d’interacció, entre qui llegeix i el text, el lector ha de fer-se seu el text, transformant els seus coneixements previs, parlem d’informació visual ( text)  i no visual ( lector). Per últim llegir és implicar-se en un procés de predicció i interferència contínua, els coneixements propis, els nostres interessos i propòsits crearan una idea en nosaltres, hipòtesi, que refusarem i verificarem llegint i crearem noves hipòtesis.

Tot i saber això, encara la tipologia de preguntes més habitual i que més abunda als llibres de text són les preguntes lineals sense la necessitat que el nen comprengui allò que ha llegit. És a dir, sense haver de reflexionar sobre allò llegit el nen pot respondre les qüestions perquè aquestes apareixen al text i, per tant, només cal que es preocupi per buscar-les al text i respondre-les. Aquest tipus de preguntes no ajuden a la comprensió lectora ni tampoc ens permeten interpretar missatges i, per tant, la lectura no té cap sentit.

Hem de plantejar preguntes que busquin una visió global, on llegir no és només un procés cognitiu de descodificar paraula per paraula, sinó més entendre tot el que inclou aquesta acció i on hem de tenir cura del context, la motivació i la relació que es crea entre lector i text. Els lectors creem una relació totalment personal amb el que llegim i això afectarà la nostra visió pròpia d'un mateix text, on òbviament, influirà el nostre bagatge cultural o les nostres creences, el nostre coneixement del món. Darrera un missatge sempre s'hi amaga una ideologia i cal que el nen sigui capaç d'inferir en allò que l'autor vol transmetre.

LLEGIR I ESCRIURE, PROCESSOS RELACIONATS I COMPLEXOS

Cal tenir present que llegir i escriure són dos processos relacionats però diferents, que requereixen processos cognitius diferents. El rol de lector i escriptor és diferent. Són processos diferents interrelacionats, ja que fan referència a un mateix fet que és objecte de coneixement: el text escrit. 

Una concepció molt diferent a la de fa anys, on primer era llegir i després escriure.