ALFABETITZACIÓ, ARA I ABANS

Per viure autònomament en la nostra societat no solament hem de saber llegir i escriure, sinó que hem de ser lectors i escriptors.

 Actualment només uns poc arriben al domini de la lectura i l’escriptura. És cert que l’entorn és clau pel desenvolupament de les habilitats lingüístiques, que els nens i nenes no arriben igual a primària però és a l’escola on hem d’igualar aquestes diferències.

Com a mestres crec que és molt important reflexionar vers el concepte d’alfabetisme, nosaltres haurem d’alfabetitzar als nostres futures alumnes, és un dels objectius de l’escola, però per arribar a assolir-ho és necessari saber què vol dir i què comporta sinó, cap a on anem?

Què és l’alfabetització? És important saber el que entén la gent per alfabetització i el que realment contempla aquest concepte perquè en moltes ocasions es fa ús d’ell sense saber realment del que estem parlant. A més sempre ha estat molt lligat a l’escola.

Originalment l’escola alfabetitzava a la població i encara ara ho fa, el que hem de saber és que el concepte d’alfabetització no és el mateix el d’ara que el d’abans, perquè els temps han canviat i amb ells l’escola.

La paraula alfabetització es definia com l’ensenyament de llegir i escriure als analfabets, aquells que no sabien llegir, no tenien les disciplines elementals. Però actualment, l’alfabetització dels infants no es basa només en aprendre a llegir i a escriure, sinó que va més enllà, comporta actuar de manera competent en la societat actual, ser ciutadans crítics preparats per comprendre i per actuar, per comunicar, per expressar-se de manera oral i escrita. Però tot no és tan blanc i negre, existeix l’illetrisme, un analfabetisme funcional, persones que coneixen el codi, saben llegir i escriure, però presenten problemes a la vida quotidiana.

Des de cicle inicial l’escola ha d’alfabetitzar i ha d’aconseguir que tothom arribi a ser alfabet però tot i així no s’aconsegueix. Un ensenyament basat en la repetició del codi no farà ciutadans crítics que dominin la lectoescriptura, en canvi un ensenyament basat en el significat i els usos socials de la lectura i l’escriptura farà ciutadans crítics amb un domini. I això s’aconsegueix fent de l’aula, del centre escolar, un espai ric en lectura i escriptura. Generalment l’escola ensenya una tècnica, quan aquests dos processos van més enllà, primer és l’ambient i després la tècnica.

Contínuament estem en contacte amb la lectura i escriptura. Cada gènere textual té unes característiques diferents i quan parlem de llegir i escriure ens hem de fixar en el gènere discursiu que estem tractant. Hem de tenir present els diversos usos i gèneres que tenim:

·         Ús pràctic, resoldre qüestions de la vida quotidiana, instrument per poder viure autònomament ( horaris de trens, prospectes...)

·    Ús científic, accedir a la informació i a formes superiors de pensament. Per fixar, processar, conceptualitzar... informació.

·         Ús literari, apreciar el valor estètic, per expressar sentiments, crear mons imaginaris, apreciar la particularitat dels gèneres literaris

Cada gènere té les seves particularitats i les seves estratègies. I l'escola els ha d'ensenyar tots 3. A partir de tots tres s'apren gaudint, participant en el desenvolupament global de la persona.