Com a futurs mestres és
important saber en quina fase està cada infant, i no pas per etiquetar-lo, sinó
per facilitar una intervenció ajustada a les necessitats de cada infant.
Lectura i escriptura demanen
processos cognitius diferents, tot i està molt
relacionades.
És molt complex dotar de
sons a les lletres, la immersió fa molt, parlar, expressar-se, escriure sense
saber... adquirir aquest sistema gràfic és molt complex.
Fases d’aprenentatge ( desenvolupament evolutiu):
(no mètodes per a ensenyar a
escriure, sino per quines fases passen els nens per adquirir aquests hàbits)
El nen inicia aquest
aprenentatge des del moment que comença a interaccionar amb el món ple de
codis, i ja comencen a adquirir estratègies de lectura i escriptura, quan
comencen a fer sons a mode de resposta ja comencen a comunicar-se.
Primera fase, escriptures
indiferenciades.
Ells escriuen, no relacionen
so amb grafia però ells estan escrivint, imiten als adults i distingeixen entre
escriure i dibuixar. Ja tenen consciència de que estan escrivint.
Escriptura serveix per
designar.
Imiten i intenten reproduir
l’acte d’escriptura, però els símbols que fan no segueixen cap convenció. Fan
produccions gràfiques del tipus rodonetes, palets, ganxos i altres formes no
icòniques.
Fan connexions i hipòtesis,
per exemple, la paraula que sona més llarga, té més palets o rodones.
Segona fase escriptures
diferenciades
Ja representen grafies
convencionals. Comencen a saber representar grafies però no relacionen amb
so. Incorporen les propietats formals de l’escriptura però no tenen valor
fònic.
Comencen a percebre la
linealitat, la separació i unió de paraules.
Fan hipòtesis de varietat
externa e interna, el que fan és donar varietat a la paraula perquè saben
que no poden haver per exemple 5 P, si no que combinen grafies, també són
conscients de que 2 paraules diferents han de tenir grafies diferents. També
saben que ha d'haver una quantitat mínima de caracters.
Fase tercera, escriptures
sil·làbiques
Els nens abans de relacionar
fonema amb grafia, representen paraules amb tantes lletres com síl·labes.
Descobriment de relació entre escriptura i pauta sonora.
Dins d’aquesta fase està la
quantitativa i la qualitativa, en la primera els nens per cada part que
reconeixen a nivell oral li fan correspondre una grafia, a la qualitativa
normalment posen les vocals, la part mes forta de la sil·laba, saben si no hi
ha vocal no hi ha síl·laba.
Una grafia per síl·laba.
La ortografia no la tenim
present.
Quarta fase, escriptures
sil·làbic alfabètiques
Fase entremig, es reconeix
perquè hi ha síl·labes en que ja posen mes d’una grafia, desglossen més els
sons que la fase anterior. Dona la sensació a vegades de que s'hagin deixat
lletres.
Aqui difícil parlar
d’ortografia, potser puntualment.
Cinquena fase, escriptures
alfabètiques
Correspondència so/grafia.
Pot presentar problemes amb aquelles sil·labes que no rpesenten la estructura
bàsica de consonant i vocal, és a dir, les síla·labes travades, les inverses i
les complexes. Fins que s'arriba a generalitzar la relació entre fonema i
grafia.
Escriuen tal com sona, ortografia
natural ( per exemple, "k" en comptes de "ca")
Hi ha nens que incorporen
ortografia arbitrària.
Podria no segmentar paraules
i estar a aquesta fase.
Entre els 3 i 7 anys
adquireixen el codi i no afecta el fet de que durant uns anys estigui molt a la
sil·làbica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada